Adjuvants de pesticides són substàncies auxiliars que s'afegeixen durant el processament o l'aplicació de formulacions de pesticides per millorar les seves propietats fisicoquímiques, també conegudes com a adjuvants de pesticides. Tot i que els adjuvants en si mateixos generalment tenen poca o cap activitat biològica, poden influir significativament en l'eficàcia del control de plagues. Amb l'ús generalitzat i el desenvolupament d'adjuvants de pesticides, la seva varietat ha continuat expandint-se, convertint la selecció de l'adjuvant adequat en el segon repte més gran per als agricultors després de l'elecció del pesticida en si.
1.Adjuvants que ajuden a la dispersió d'ingredients actius
·Farcits i suports
Es tracta de materials minerals sòlids inerts, d'origen vegetal o sintètics que s'afegeixen durant el processament de formulacions sòlides de pesticides per ajustar la concentració del producte final o millorar-ne l'estat físic. Els materials de farciment s'utilitzen per diluir l'ingredient actiu i millorar-ne la dispersió, mentre que els vehículs també serveixen per adsorbir o transportar els components eficaços. Exemples comuns inclouen l'argila, la terra de diatomees, el caolí i l'argila ceràmica.
Els materials de farciment són normalment substàncies inorgàniques neutres com ara argila, argila ceràmica, caolí, terra de diatomees, pirofil·lita i pols de talc. Les seves funcions principals són diluir l'ingredient actiu i adsorbir-lo. S'utilitzen principalment en la producció de pols, pols humitejables, grànuls i grànuls dispersables en aigua. Les combinacions de pesticides i fertilitzants actualment populars (o "fertilitzants medicats") utilitzen fertilitzants com a portadors de pesticides, integrant-los tots dos per aconseguir una aplicació unificada.
Transportistes no només dilueixen l'ingredient actiu sinó que també ajuden a adsorbir-lo, jugant un paper crucial en l'estabilitat de la formulació.
·Dissolvents
Substàncies orgàniques utilitzades per dissoldre i diluir els ingredients actius dels pesticides, facilitant el seu processament i aplicació. Els dissolvents comuns inclouen xilè, toluè, benzè, metanol i èter de petroli. S'utilitzen principalment en la formulació de concentrats emulsionables (EC). Els requisits clau inclouen un fort poder dissolvent, baixa toxicitat, alt punt d'inflamació, no inflamabilitat, baix cost i àmplia disponibilitat.
·Emulsionants
Tensioactius que estabilitzen la dispersió d'un líquid immiscible (per exemple, oli) en un altre (per exemple, aigua) com a gotes diminutes, formant una emulsió opaca o semiopaca. Aquests s'anomenen emulsionants. Exemples comuns inclouen èsters o èters basats en polioxietilè (per exemple, èter polioxietilè d'oli de ricí, èter polietilè d'alquilfenol), oli vermell de gall dindi i diglicèrid de dilaurat de sodi. S'utilitzen àmpliament en concentrats emulsionables, formulacions d'emulsió d'aigua i microemulsions.
·Dispersants
Tensioactius utilitzats en formulacions de pesticides per evitar l'agregació de partícules sòlides en sistemes de dispersió sòlid-líquid, garantint la seva suspensió uniforme a llarg termini en líquids. Exemples d'això són el lignosulfonat de sodi i el NNO. S'utilitzen principalment en la producció de pols humitejables, grànuls dispersables en aigua i suspensions d'aigua.
Data de publicació: 15 d'octubre de 2025