Saps quins tipus d'adjuvants de pesticides hi ha?

Adjuvants que milloren o prolonguen l'eficàcia dels fàrmacs

·Sinergistes​

Compostos que són biològicament inactius en si mateixos, però que poden inhibir els enzims desintoxicants dels organismes. Quan es barregen amb certs pesticides, poden augmentar significativament la toxicitat i l'eficàcia dels pesticides. Exemples d'aquests són els fosfats sinergitzats i els èters sinergitzats. Són de gran importància per controlar plagues resistents, retardar la resistència i millorar l'eficàcia del control.

·Estabilitzadors​

Agents que milloren l'estabilitat dels pesticides. Segons les seves funcions, es poden dividir en dos tipus: (1) Estabilitzadors físics, que milloren l'estabilitat física de les formulacions, com ara agents antiaglomerants i antisedimentants; (2) Estabilitzadors químics, que inhibeixen o alenteixen la descomposició dels ingredients actius dels pesticides, com ara antioxidants i agents antifotòlisi.

·agents d'alliberament controlat​

Aquests agents principalment allarguen l'efecte residual dels pesticides. El seu mecanisme és similar al dels fertilitzants d'alliberament lent, on els ingredients actius s'alliberen lentament durant un període adequat per mantenir l'eficàcia. N'hi ha dos tipus: (1) els que funcionen mitjançant mitjans físics com la incrustació, l'emmascarament o l'adsorció; (2) els que funcionen mitjançant reaccions químiques entre el pesticida i l'agent d'alliberament controlat.

Adjuvants que augmenten la penetració i la propagació

·Agents humectants​

També coneguts com a esparcidors-humectadors, aquests són un tipus de tensioactiu que redueix significativament la tensió superficial de les solucions, augmentant el contacte del líquid amb superfícies sòlides o millorant la humectació i l'escampament sobre elles. Humitegen ràpidament les partícules de pesticides, millorant la capacitat de la solució per estendre's i adherir-se a superfícies com plantes o plagues, augmentant la uniformitat, millorant l'eficàcia i reduint el risc de fitotoxicitat. Alguns exemples són els lignosulfonats, la sabonera, el laurilsulfat de sodi, els èters d'alquilaril polioxietilè i els èters d'alquil polioxietilè. S'utilitzen principalment en el processament de pols humectables (WP), grànuls dispersables en aigua (WG), solucions aquoses (AS) i concentrats de suspensió (SC), així com adjuvants de polvorització.

·Penetrants​

Tensioactius que faciliten la penetració d'ingredients actius de pesticides a les plantes o organismes nocius. S'utilitzen habitualment en la formulació de productes pesticides d'alta penetració. En són exemples el Penetrant T i els èters de polioxietilè d'alcohols grassos.

·Adhesius​

Agents que milloren l'adherència dels pesticides a les superfícies sòlides. Milloren la resistència a la pluja i allarguen l'efecte residual dels pesticides. Alguns exemples són l'addició d'olis minerals d'alta viscositat a formulacions en pols o pastes de midó i gelatina a pesticides líquids.

Adjuvants que milloren la seguretat

·Retardants de deriva​

Materials sòlids inerts (minerals, derivats de plantes o sintètics) afegits durant el processament de formulacions de pesticides sòlids per ajustar-ne el contingut o millorar les propietats físiques.​Farcits​diluir el principi actiu i millorar-ne la dispersió, alhora que​portadors​també adsorbeixen o transporten els components actius. Exemples comuns inclouen argila, diatomita, caolí i argila ceràmica.

·Antiespumants (supressors d'escuma)​​

Com el seu nom indica, aquests agents inhibeixen la formació d'escuma o eliminen l'escuma existent en els productes. Alguns exemples són l'oli de silicona emulsionat, els complexos d'èsters d'alcohol gras i àcid gras, èters de polioxietilè-polioxipropilè pentaeritritol, èters de polioxietilè-polioxipropilamina, èters de polioxipropilè glicerol i polidimetilsiloxà.