Durant els processos de producció industrial, s'acumulen diversos tipus d'incrustacions, com ara coc, residus de petroli, incrustacions, sediments i dipòsits corrosius, als equips i canonades dels sistemes de producció. Aquests dipòsits sovint provoquen fallades en els equips i les canonades, una reducció de l'eficiència dels sistemes de producció, un augment del consum d'energia i, en casos greus, fins i tot incidents de seguretat.
En els darrers anys, amb el ràpid desenvolupament de noves indústries sintètiques, han sorgit contínuament noves formes d'incrustació industrial, i les seves estructures moleculars s'han tornat cada cop més complexes. A més, els mecanismes d'adhesió i les formes entre l'incrustació industrial i els diferents objectius de neteja sovint depenen del tipus d'incrustació, així com de la composició estructural i les propietats fisicoquímiques de la superfície dels objectes que es netegen. A causa dels requisits de protecció del medi ambient, hi ha una demanda creixent de biodegradabilitat i no toxicitat dels agents químics, cosa que planteja contínuament nous reptes a les tecnologies de neteja química.
La neteja química és una tecnologia integral que implica l'estudi de la formació i les propietats de l'incrustació, la selecció i la formulació d'agents i additius de neteja, l'elecció d'inhibidors de corrosió, les tècniques del procés de neteja, el desenvolupament i la utilització d'equips de neteja, les tecnologies de monitorització durant la neteja i el tractament d'aigües residuals, entre d'altres. Entre aquests, la selecció d'agents de neteja és un factor crític que determina l'èxit de les operacions de neteja, ja que afecta directament l'eficiència de la neteja, la velocitat de descalcificació, la velocitat de corrosió i els beneficis econòmics de l'equip.
Els agents de neteja consten principalment de tres components principals: l'agent de neteja principal, els inhibidors de la corrosió i els tensioactius. A causa de la seva estructura molecular, que conté grups hidròfils i hidròfobs, els tensioactius tenen un paper en l'adsorció, la penetració, l'emulsificació, la dissolució i el rentat durant la neteja química. No només s'utilitzen com a agents auxiliars, sinó que també es consideren àmpliament com a components clau, especialment en processos com la neteja àcida, la neteja alcalina, la inhibició de la corrosió, el desgreixatge i l'esterilització, on demostren cada cop més el seu impacte significatiu.
L'agent de neteja principal, els inhibidors de la corrosió i els tensioactius són els tres components principals de les solucions de neteja química. L'estructura química única dels tensioactius garanteix que, quan es dissolen en una solució líquida, redueixen significativament la tensió superficial de la solució, millorant així la seva capacitat d'humectació. Especialment quan la concentració de tensioactius a la solució arriba a la concentració micel·lar crítica (CMC), es produeixen canvis notables en la tensió superficial, la pressió osmòtica, la viscositat i les propietats òptiques de la solució.
Els efectes humectants, penetrants, dispersants, emulsionants i solubilitzants dels tensioactius en els processos de neteja química aconsegueixen el doble de resultats amb la meitat de l'esforç. En resum, els tensioactius en la neteja química tenen principalment dues funcions: primer, augmenten la concentració aparent de contaminants orgànics poc solubles mitjançant l'acció solubilitzant de les micel·les, coneguda com a efecte de solubilització; segon, a causa dels seus grups amfifílics, els tensioactius adsorbeixen o s'acumulen a la interfície entre les fases d'oli i aigua, reduint la tensió interfacial.
A l'hora de seleccionar tensioactius, cal prestar especial atenció a les propietats de l'agent de neteja, els inhibidors de la corrosió i els tensioactius, així com a la compatibilitat de les seves interaccions.
Data de publicació: 28 d'agost de 2025