Tensioactiussón una classe de compostos amb estructures moleculars úniques que es poden alinear en interfícies o superfícies, alterant significativament la tensió superficial o les propietats interfacials. En la indústria dels recobriments, els tensioactius tenen un paper crucial en diverses aplicacions, com ara l'emulsificació, la humectació, la dispersió, l'antiespumant, l'anivellament, els efectes antiestàtics i més, millorant així l'estabilitat, el rendiment de l'aplicació i la qualitat final dels recobriments.
1. Emulsificació
En els recobriments basats en emulsions (com ara els recobriments aquosos), els emulsionants són essencials. Redueixen la tensió interfacial entre les fases d'oli i aigua, permetent la formació d'emulsions estables a partir de components immiscibles. Els emulsionants comuns inclouen tensioactius aniònics (per exemple, dodecilbenzè sulfonat de sodi) i tensioactius no iònics (per exemple, èters de polioxietilè).
2. Humitat i dispersió de pigments
La dispersió uniforme dels pigments en els recobriments afecta directament l'opacitat, l'estabilitat i el rendiment del color. Els agents humectants i dispersants redueixen la tensió interfacial entre els pigments i els aglutinants, promovent una humectació uniforme i una dispersió estable alhora que eviten l'aglomeració i la sedimentació.
3. Antiespumant i control de l'escuma
Durant la producció i l'aplicació, els recobriments tendeixen a generar bombolles, que poden comprometre l'aspecte i el rendiment de la pel·lícula. Els antiespumants (per exemple, a base de silicona o oli mineral) desestabilitzen les estructures d'escuma, minimitzant la formació de bombolles i garantint una superfície de recobriment llisa i sense defectes.
4. Millora de la anivellació
La propietat anivelladora dels recobriments determina la suavitat i l'aspecte de la pel·lícula seca. Els agents anivelladors funcionen a través de dos mecanismes principals:
• Reducció de la tensió superficial: Assegura una distribució uniforme sobre els substrats, minimitzant defectes com la pell de taronja o la formació de cràters.
• Modulació de l'evaporació del dissolvent: Allarga el temps de flux, permetent que el recobriment s'anivelli adequadament abans de l'enduriment.
5. Funcionalitat antiestàtica
En electrònica, envasos i altres camps, els recobriments poden acumular càrregues estàtiques a causa de la fricció, cosa que planteja riscos per a la seguretat. Els agents antiestàtics (per exemple, els tensioactius catiònics) adsorbeixen la humitat ambiental per formar una capa conductora a la superfície del recobriment, facilitant la dissipació de la càrrega i mitigant els riscos electrostàtics.
6. Protecció antimicrobiana i fungicida
En ambients humits, els recobriments són propensos al creixement microbià, cosa que provoca la degradació de la pel·lícula. Els agents antimicrobians i fungicides (per exemple, compostos d'amoni quaternari) inhibeixen la proliferació microbiana, allargant la vida útil i la durabilitat dels recobriments.
7. Millora de la brillantor i millora del lliscament
Alguns recobriments requereixen superfícies d'alta brillantor o llises (per exemple, mobles o recobriments industrials). Els potenciadors de la brillantor i els additius antilliscants (per exemple, ceres o silicones) milloren la reflectivitat de la pel·lícula i redueixen la fricció superficial, millorant la resistència al desgast i les propietats tàctils.
Els tensioactius tenen múltiples funcions en la indústria dels recobriments, des de l'optimització del rendiment del processament fins a l'elevació de les propietats finals de la pel·lícula, tot aprofitant les seves capacitats úniques de regulació interfacial. Amb l'avanç dels recobriments ecològics i d'alt rendiment, els tensioactius nous, eficients i de baixa toxicitat continuaran sent un focus clau en la futura investigació en tecnologia de recobriments.
Data de publicació: 11 d'agost de 2025