El mecanisme del crudesmulsionants d'olies basa en la teoria de la inversió de fase-deformació inversa. Després d'afegir el desemulsionant, es produeix una inversió de fase, generant tensioactius que produeixen el tipus d'emulsió oposat al format per l'emulsionant (desemulsionant invers). Aquests desemulsionants interactuen amb emulsionants hidrofòbics per formar complexos, neutralitzant així les propietats emulsionants. Un altre mecanisme és la ruptura de la pel·lícula interfacial per col·lisió. Sota escalfament o agitació, els desemulsionants sovint xoquen amb la pel·lícula interfacial de l'emulsió, ja sigui adsorbint-s'hi o desplaçant algunes molècules de tensioactiu, cosa que desestabilitza la pel·lícula, provocant floculació, coalescència i, finalment, desemulsificació.
Les emulsions de petroli cru es produeixen habitualment durant la producció i el refinament del petroli. La major part del petroli cru del món es produeix en forma emulsionada. Una emulsió consisteix en almenys dos líquids immiscibles, on un es dispersa com a gotes extremadament fines (d'aproximadament 1 mm de diàmetre) suspeses en l'altre.
Normalment, un d'aquests líquids és aigua i l'altre és oli. L'oli es pot dispersar finament en aigua, formant una emulsió d'oli en aigua (O/A), on l'aigua és la fase contínua i l'oli és la fase dispersa. Per contra, si l'oli és la fase contínua i l'aigua està dispersa, forma una emulsió d'aigua en oli (A/O). La majoria de les emulsions de petroli cru pertanyen a aquest últim tipus.
En els darrers anys, la recerca sobre els mecanismes de desemulsificació del petroli cru s'ha centrat en observacions detallades de la coalescència de les gotes i l'impacte dels desemulsificants en la reologia interfacial. Tanmateix, a causa de la complexitat de les interaccions desemulsificant-emulsió, malgrat una extensa recerca, encara no hi ha una teoria unificada sobre el mecanisme de desemulsificació.
Diversos mecanismes àmpliament acceptats inclouen:
1. Desplaçament de molècules: les molècules desemulsionants substitueixen els emulsionants a la interfície, desestabilitzant l'emulsió.
2. Deformació de les arrugues: estudis microscòpics mostren que les emulsions W/O tenen capes d'aigua dobles o múltiples separades per anells d'oli. Sota l'escalfament, l'agitació i l'acció del desemulsionant, aquestes capes s'interconnecten, provocant la coalescència de les gotes.
A més, la recerca nacional sobre sistemes d'emulsió O/A suggereix que un desemulsionant ideal ha de complir els criteris següents: forta activitat superficial, bona humectabilitat, capacitat de floculació suficient i un rendiment de coalescència eficaç.
Els desemulsionants es poden classificar segons els tipus de tensioactius:
•Desemulsionants aniònics: Inclouen carboxilats, sulfonats i sulfats grassos de polioxietilè. Són menys eficaços, requereixen dosis elevades i són sensibles als electròlits.
•Desemulsionants catiònics: Principalment sals d'amoni quaternari, eficaços per a petroli lleuger però no adequats per a petroli pesat o envellit.
•Desemulsionants no iònics: inclouen polièters en bloc iniciats per amines o alcohols, polièters en bloc de resina d'alquilfenol, polièters en bloc de resina de fenol-amina, desemulsionants basats en silicona, desemulsionants de pes molecular ultra alt, polifosfats, polièters en bloc modificats i desemulsionants zwitteriònics (per exemple, desemulsionants de petroli cru basats en imidazolina).
Data de publicació: 22 d'agost de 2025