A causa de la baixa solubilitat de certs sòlids en aigua, quan un o diversos d'aquests sòlids són presents en grans quantitats en una solució aquosa i són agitats per forces hidràuliques o externes, poden existir en estat d'emulsificació dins de l'aigua, formant una emulsió. Teòricament, aquest sistema és inestable. Tanmateix, en presència de tensioactius (com ara partícules del sòl), l'emulsificació esdevé greu, cosa que dificulta fins i tot la separació de les dues fases. Això s'observa més típicament en mescles oli-aigua durant la separació oli-aigua i en mescles aigua-oli en el tractament d'aigües residuals, on es formen estructures relativament estables d'aigua en oli o oli en aigua entre les dues fases. La base teòrica d'aquest fenomen és l'"estructura de doble capa".
En aquests casos, s'introdueixen certs agents químics per interrompre l'estructura estable de doble capa i desestabilitzar el sistema emulsionat, aconseguint així la separació de les dues fases. Aquests agents, utilitzats específicament per trencar emulsions, s'anomenen desemulsionants.
Un desemulsionant és una substància tensioactiva que altera l'estructura d'un líquid emulsionat, separant així les diverses fases dins de l'emulsió. Desemulsificació del petroli cru es refereix al procés d'utilitzar l'acció química dels desemulsionants per separar el petroli i l'aigua d'una barreja emulsionada d'oli i aigua, aconseguint la deshidratació del petroli cru per complir els estàndards de contingut d'aigua requerits per al transport.
Un mètode eficaç i senzill per separar les fases orgàniques i aquoses és l'ús de desmulsionants per eliminar l'emulsificació i interrompre la formació d'una interfície d'emulsificació prou forta, aconseguint així la separació de fases. Tanmateix, els diferents desmulsionants varien en la seva capacitat per desmulsionar fases orgàniques, i el seu rendiment afecta directament l'eficiència de la separació de fases.
En la producció de penicil·lina, un pas crític consisteix a extreure la penicil·lina del brou de fermentació utilitzant un dissolvent orgànic (com ara l'acetat de butil). A causa de la presència de substàncies complexes al brou de fermentació—com ara proteïnes, sucres i miceli—La interfície entre les fases orgànica i aquosa es torna poc clara, formant una regió d'emulsificació moderada, que afecta significativament el rendiment del producte final. Per solucionar-ho, s'han d'utilitzar desemulsionants per trencar l'emulsió, eliminar l'estat emulsionat i aconseguir una separació de fases ràpida i eficaç.
Data de publicació: 24 d'octubre de 2025